Publicat per 
Publicat per
Debat2el Proposta de pràctica TIL: fer un vídeo de youtube
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Gaudim del cinema
- Pere Mayans Balcells says:
No és una tasca fàcil de dur a terme. No sé si acabo d’entendre el que vols dir quan escrius: “a Catalunya encara rebem molt la influència tant del castellà com de l´anglès. Malauradament, o no, la major part del cinema no ha estat en català”.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Entrevista a la Montse Pujolàs: el bilingüisme a les aules
- Pere Mayans Balcells says:
Heu fet una bona entrevista. Si l’analitzem bé, però, veurem com el professorat de secundària no acaba d’entendre prou bé què vol dir aplicar un programa d’immersió lingüística. Hi ha algunes respostes fins i tot preocupants.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el La meua autobiografia lingüística
- Maria Teresa Castelló Carbonell says:
Bon dia, Ferran,
Quan escrius: “Encara que resulte una mica estrany, no vaig aprendre a parlar castellà amb fluïdesa fins que vaig venir a Barcelona i vaig començar a treballar a l’aeroport del Prat”, t’entenc perfectament perquè a mi em va passar quasi semblant, el meu cas fou quan vaig entrar a l’institut.
Salutacions i ens llegim
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el autobiografia lingüística
- Pere Mayans Balcells says:
Gràcies, Quim!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el La meua llengua adoptiva
- Pere Mayans Balcells says:
Algunes informacions més sobre el wòlof, per si et poden interessar:
El wòlof és una de les llengües de la branca atlàntica de la família lingüística nigerocongolesa. Per tant, és una llengua emparentada amb el ful, el serer, el diola… La paraula wòlof està formada pel prefix wo-, que marca el plural de les persones, i -lof és el nom de la zona on es parla.
El wòlof és la llengua majoritària del Senegal: és la llengua del voltant del 45% de la població, és d’ús corrent als mitjans de comunicació (ràdios i televisions) i és coneguda per una 80% de la població. De fet, es pot afirmar que, encara el francès és la llengua oficial del Senegal, el wòlof fa funcions de llengua vehicular, de llengua franca, del conjunt de l’estat senegalès (de facto, fa de llengua nacional). Unes dades significatives són que els fills de persones d?ètnia diferent aprenen com a primera llengua el wòlof i que la majoria de les persones que s?integren a àmbits urbans ho fan en aquesta llengua.
El wòlof també es parla a Gàmbia (uns 200.000 parlants, aproximadament un 13% de la població) i a Mauritània (uns altres 200.000 parlants, aproximadament un 7% de la població). A Gàmbia la llengua oficial és l?anglès (tot i que el wòlof s?inclou als plans d?estudi de primària) i a Mauritània, l’àrab (tot i que el francès continua utilitzant-se a l?administració i als negocis). En total, i sumant els tres estats, el wòlof és parlat, aproximadament, per més de vuit milions de persones.
El primer alfabet que es va fer servir per transcriure el wòlof va ser l’alifat àrab (que es conserva en els textos religiosos i és utilitzat per persones de formació islàmica). Des de l’època de la colonització s’escriu en alfabet llatí (el Centre de Lingüística Aplicada de Dakar ha aprovat una ortografia estàndard, adaptant aquest alfabet a les necessitats de la llengua wòlof).Llibres de referència (a Catalunya):
ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat; N?DIAYE, Mawa (traductor). Els llibres de la Nur / Téeréy Nur. Lèxic català ? wòlof. Barcelona. Punt d?Intercanvi, 2006.
ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat. El món de la Dúnia. Català / àrab, amazic, wòlof, manding, ful. Barcelona. Punt d’intercanvis, 2007.
JUNYENT, M. Carme. Les llengües d’Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986.
MORAL, Rafael del. Lenguas del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2002.
OROZCO, Marcos; ROCA, Francesc. El fula i el wòlof. Barcelona: Departament de Benestar Social, 2001.
SELLIER, Jean Atlas des Peuples d??Afrique. París: Éditions la Découverte, 2003.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el La meva (no) llengua adoptiva
- Pere Mayans Balcells says:
Has captat molt bé el que demanàvem com a llengua adoptiva.
- Ferran Oltra Artal says:
Benvolguda Juliana,
Reconec que hauria d’haver llegit abans la teua entrada, perquè, molt possiblement, hauria canviat la meua. Em sent molt identificat amb el que dius. Considere el valencià la meua única llengua. És la que han parlat els meus avis i, molt probablement també els meus avantpassats per part, tant materna com paterna i tant al meu poble, El Genovés, com a l’escola on vaig anar de xicotet, a Xàtiva, m’he comunicat sempre en valencià.
El que et passa a tu ara amb el francès és just el que m’està passant a mi amb el wòlof, tot i que jo no he estat mai al Senegal. Sent curiositat per aprendre la llengua i, qui sap si algun dia faig un viatge i acabe també adquirint-la com a llengua adoptiva?
Gràcies pel teu missatge! M’ha fet plantejar moltes coses.
Cordialment,
Ferran
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el La meva autobiografia lingüística
- Pere Mayans Balcells says:
Moltes gràcies, Juliana! Molt interessants les teves reflexions sobre el rol del català!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el el tailandès
- Pere Mayans Balcells says:
Molt interessant la teva aportació sobre el tai.
- Marta Carbó Madrià says:
A mi també m’ha agradat molt la teva aportació!! Així, entenc que el parles / comprens una mica, no?
Segur que aquest debat que es podria portar a terme sobre dialectes seria d’allò més interessant.
Gràcies per l’aportació!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
A la pràctica que proposes, molt interessant, per cert, no hi veig que s’hi desenvolupi clarament la competència plurilingüe.
I, segurament, és massa ambiciosa per als nostres alumnes d’aquesta edat.