Bon dia, companys! Sóc la Juliana Canet, estudiant de Llengua i Literatura catalana a la Universitat Oberta de Catalunya des de fa ja tres anys. Us comparteixo la meva autobiografia lingüística:

Si poso la vista enrere, m’adono que tota la meva vida he estat, a la pràctica, monolingüe. Sóc de Cardedeu, un poble cada cop més gran del Baix Montseny, i durant la meva infància no parlava, gairebé no escoltava i pràcticament no llegia cap altra llengua que no fos la catalana. Gràcies a l’ensenyament, evidentment, vaig entrar en contacte amb el castellà i l’anglès, però de manera sovint superficial, molt lluny del multilingüisme o d’una educació plurilingüe. Vaig ser una nena que deia catalanades insospitades, i que durant un temps, fins i tot, confonia el castellà i l’anglès: per mi només eren una mateixa llengua estranya i llunyana.
Actualment, domino perfectament el català, l’anglès i el castellà, però el català encara és la meva llengua d’ús, l’habitual i la d’identitat, mentre que el castellà i l’anglès, lluny d’haver pres més importància i haver esdevingut una llengua adoptiva, només tenen importància perquè em permeten defensar-me quan no ho puc fer amb la meva llengua (ja sigui viatjant a l’estranger, mirant pel·lícules, llegint llibres que no han estat traduïts al català, parlant amb gent no catalanoparlant…). Així doncs, són dues llengües que em converteixen en multilingüe, però no plurilingüe: la meva relació personal és inexistent amb l’anglès i el castellà i no s’interrelacionen en cap moment, són usades molt esporàdicament.
Així doncs, a la pràctica, són monolingüe, perquè durant el meu dia a dia hi ha una presència majoritària del català, i moltes vegades fins i tot, única. És cert que aquesta situació pot ser llegida des de la perspectiva de la pobresa lingüística, però per mi és llegida com una gran sort excepcional: poder emprar la teva llengua d’identitat sempre i dominar-ne dos més que t’ajuden a poder arribar a altres universos sempre que ho vulguis ha estat tot un regal.

• Guasch, Oriol (ed.) (2010). “Plurilingüisme i formació lingüístic dels escolars”. En: . El tractament integrat de les llengües. p. 13-28. Barcelona: Graó. 2010
• Cummins, Jim (2002). “El dominio del idioma en contextos académicos.”. En: Lenguaje, poder y pedagogía. p. 73-104. Madrid: Morata, 2002.
• Esteve, Olga (2009). “Què cal compartir per a un tractament integrat de llengües a les escoles?”. En: Perspectiva Escolar, 2009, Nº 337. p. 31-40.
• Moore Emilee (coord.). Educar en i per al plurilingüisme en el segle XXI. Barcelona: Konect, 2018. 0p. ISBN 9788409009640
• Barrieras, Mònica; Pere Comellas; Mònica Fidalgo; M.C Junyent; Virginia Unamuno (2009). Diversitat lingüística a l’aula. Construir centres educatius plurilingües. Barcelona: Eumo Editorial.
• Barrieras, Mònica (2013). “La cruïlla del multilingüisme: Les llengües dels catalans del s. XXI”. Diversia, revista de la càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra. Vol. 3.