Quan fem una fotografia general de la situació actual de l’ensenyament de les llengües a les aules en terres catalanoparlants, el resultat és inevitablement nefast: els infants no compten amb un bon nivell de català, molt sovint tampoc brillen acadèmicament amb el castellà i el domini de l’anglès és sempre molt pobre, especialment als centres públics.
L’ensenyament de les llengües no és fàcil, és un repte majúscul, i especialment en el nostre context: en un país ocupat com poden ser Catalunya o el País Valencià, el significat polític que prenen les llengües, que és inevitable donada la situació, genera una fragmentació, i, en el cas del català, una absència d’interès després de tants anys estan minoritzant. Hi ha altres variables que intervenen a l’educació lingüística dels infants i que també els fan decantar-se per un idioma o un altre, com per exemple els referents audiovisuals: la televisió valenciana i catalana ha estat molt pobre fins el moment (malgrat que ara presumeixen d’una retornada potent) i el contingut audiovisual a internet, crucial de cara a provocar que el català pugui ser la llengua principal dels infants (siguin catalanoparlants d’origen o no), destaca per ser pràcticament inexistent i molt de nínxol.

En aquest context de censura per part de l’Estat, cultural, lingüística i estructural, i d’una globalització que ens ofega i fa desaparèixer les llengües amb menys parlants, el paper del català és complicat; el castellà acaba simbolitzant per molta gent la llibertat, i per d’altres, l’enemic. Mentrestant l’anglès no s’aprèn del tot, però tothom és conscient que cal dominar-lo.

Poder desenvolupar projectes educatius mutilingüistes en aquest passatge de la història, el temps i l’espai, és complicat, per no dir impossible: integrar les llengües de la quantitat d’onades de nouvinguts que arriben als centres és un somni utòpic que queda lluny perquè aquests infants amb prou feines compten amb el nivell de català necessari quan surten de l’escola. És el cas del centre de secundària Pla Marcell de Cardedeu, un institut públic on, segons la cap de departament lingüístic, prou feina tenen intentant mantenir la immersió lingüística per a valorar, per exemple, la possibilitat d’incorporar l’àrab o l’amazic com una assignatura curricular. Mentrestant, els centres que es posen l’etiqueta presumida de multilingüisme (usualment concertats o privats) com per exemple el centre privat Saint Peter School, a Barcelona, famós per l’ús de l’anglès com a llengua vehicular, deixant apartat l’ensenyament del català, tan rellevant per entendre bé el context cultural i social d’on vius.

Per altra banda, l’ensenyament acadèmic de les llengües, malgrat que s’hagi repetit molt que, com més petits siguin els infants millor, és igual d’afectiu de grans, tal com l’estudiosa Teresa Navès contempla al seu estudi “Per aprendre anglès, com més aviat, millor? L’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera”; Navés, Teresa (2007). En: Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, Nº. 5, 2007 (Ejemplar dedicado a: Monogràfic: ‘Estudis actuals en adquisició de segones llengües’), págs. 13-19.
Així doncs, quin sentit té deixar de banda la llengua històrica i pròpia del territori on viuen els infants per centrar-se, acadèmicament, en altres llengües? I més tenint en compte la situació de vulnerabilitat que està patint el català per culpa de la censura i l’opressió centenària per part de l’Estat?

Existeix, per altra banda, la possibilitat d’incorporar els idiomes dels alumnes nouvinguts com a possibles optatives: es tracta d’una idea molt més viable i pausada, que es donaria ja durant la secundària, una etapa molt diferent de la primària on aquestes assignatures poden tenir molt més recorregut. Tot i això, és difícil que una assignatura no acabi sent un nínxol pels mateixos parlants escolaritzats al centre. Cal, per tant, continuar treballant cap aquesta direcció, però amb calma i sempre tenint present que la prioritat és la llengua pròpia del territori i que tots els infants l’acabin dominant i adquirint com a llengua principal, per tal de millorar les condicions i la integració de totes les persones nouvingudes.