Benvolguda Juliana,

Reconec que hauria d’haver llegit abans la teua entrada, perquè, molt possiblement, hauria canviat la meua. Em sent molt identificat amb el que dius. Considere el valencià la meua única llengua. És la que han parlat els meus avis i, molt probablement també els meus avantpassats per part, tant materna com paterna i tant al meu poble, El Genovés, com a l’escola on vaig anar de xicotet, a Xàtiva, m’he comunicat sempre en valencià.

El que et passa a tu ara amb el francès és just el que m’està passant a mi amb el wòlof, tot i que jo no he estat mai al Senegal. Sent curiositat per aprendre la llengua i, qui sap si algun dia faig un viatge i acabe també adquirint-la com a llengua adoptiva?

Gràcies pel teu missatge! M’ha fet plantejar moltes coses.

Cordialment,

Ferran