La meua llengua adoptiva

Ferran Oltra Artal
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a La meua llengua adoptiva

Bon vespre a tothom!

Si hagués de triar una llengua personal adoptiva, atès a la definició del mòdul, evidentment, seria el castellà, perquè, si bé no és la meua llengua materna, la parle, l’escric i la conec al 100%.

Si ens atenim al meu context actual, però, la meua llengua personal adoptiva seria el wòlof.

Treballe amb un company senegalès que no sap català i en vol aprendre. Em vaig oferir a ensenyar-li’l mentre treballem, a canvi que ell m’ensenyés a mi alguns mots i expressions de la seua llengua materna.

Actualment, a Catalunya, lloc on visc (soc del País Valencià), hi ha una comunitat important de parlants de wòlof, a causa dels fluxos migratoris. El parlen més de 20000 persones, la majoria immigrants de Senegal, però també de Gàmbia i Mauritània.

Aquesta diversitat lingüística ens ajuda a enriquir-nos com a persones i conèixer millor la gent de les diferents parts del món. És necessària per fomentar el respecte a les diferents cultures, però considere també crucial i necessari que seguim fomentant també la nostra llengua i la nostra cultura. La seua existència depèn, en gran part, d’aquest fet.

Cordialment,

Ferran

BIBLIOGRAFIA:

Siguan i Soler, Miquel i Vila i Mendiburu, Ignasi. “Societat de la informació i multilingüisme”. 2012. Barcelona. FUOC

Ruiz Bikandi, Uri. “El plurilingüismo visto desde los documentos europeos. Una mirada crítica” (pp. 65-76). Abril 2012. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura.

PAC1: Organització de l'educació plurilingüe

Debat1

  1. Pere Mayans Balcells
    Visibilitat: Públic

    Algunes informacions més sobre el wòlof, per si et poden interessar:
    El wòlof és una de les llengües de la branca atlàntica de la família lingüística nigerocongolesa. Per tant, és una llengua emparentada amb el ful, el serer, el diola… La paraula wòlof està formada pel prefix wo-, que marca el plural de les persones, i -lof és el nom de la zona on es parla.
    El wòlof és la llengua majoritària del Senegal: és la llengua del voltant del 45% de la població, és d’ús corrent als mitjans de comunicació (ràdios i televisions) i és coneguda per una 80% de la població. De fet, es pot afirmar que, encara el francès és la llengua oficial del Senegal, el wòlof fa funcions de llengua vehicular, de llengua franca, del conjunt de l’estat senegalès (de facto, fa de llengua nacional). Unes dades significatives són que els fills de persones d?ètnia diferent aprenen com a primera llengua el wòlof i que la majoria de les persones que s?integren a àmbits urbans ho fan en aquesta llengua.
    El wòlof també es parla a Gàmbia (uns 200.000 parlants, aproximadament un 13% de la població) i a Mauritània (uns altres 200.000 parlants, aproximadament un 7% de la població). A Gàmbia la llengua oficial és l?anglès (tot i que el wòlof s?inclou als plans d?estudi de primària) i a Mauritània, l’àrab (tot i que el francès continua utilitzant-se a l?administració i als negocis). En total, i sumant els tres estats, el wòlof és parlat, aproximadament, per més de vuit milions de persones.
    El primer alfabet que es va fer servir per transcriure el wòlof va ser l’alifat àrab (que es conserva en els textos religiosos i és utilitzat per persones de formació islàmica). Des de l’època de la colonització s’escriu en alfabet llatí (el Centre de Lingüística Aplicada de Dakar ha aprovat una ortografia estàndard, adaptant aquest alfabet a les necessitats de la llengua wòlof).

    Llibres de referència (a Catalunya):

    ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat; N?DIAYE, Mawa (traductor).  Els llibres de la Nur / Téeréy Nur. Lèxic català ? wòlof. Barcelona. Punt d?Intercanvi, 2006.
    ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat. El món de la Dúnia. Català / àrab, amazic, wòlof, manding, ful. Barcelona. Punt d’intercanvis, 2007.
    JUNYENT, M. Carme. Les llengües d’Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986.
    MORAL, Rafael del. Lenguas del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2002.
    OROZCO, Marcos; ROCA, Francesc. El fula i el wòlof. Barcelona: Departament de Benestar Social, 2001.
    SELLIER, Jean Atlas des Peuples d??Afrique. París: Éditions la Découverte, 2003.

Deixa un comentari