Bon vespre a tothom,

Vaig néixer a un poble del País Valencià anomenat El Genovés. Allà, tant amb la família, com els amics i també a l’escola, ens comunicàvem i estudiàvem en valencià.

Encara que resulte una mica estrany, no vaig aprendre a parlar castellà amb fluïdesa fins que vaig venir a Barcelona i vaig començar a treballar a l’aeroport del Prat, on gairebé tots els meus companys el parlaven. A l’institut havia estudiat l’anglès, però quan tenia setze anys vaig deixar els estudis i no havia tornat a entrar en contacte directe amb ell fins a l’any passat que el vaig estudiar ací a la UOC i al grau.

Així mateix, inevitablement havia tingut contacte amb el castellà i l’anglès, fruit de la colonització lingüística derivant de la globalització, tant als mitjans de comunicació com a internet i inclús a la vida quotidiana.

Avui, seguisc parlant de manera habitual en català, ara també a la feina, on el vaig combinant amb el castellà i, de manera menys reduïda, amb el wòlof, l’èuscar i l’anglès. Això és degut al fet que tinc companys de diferents països, com el Senegal, País Basc o Argentina.

No puc considerar-me una persona plurilingüe perquè només sé amb fluïdesa el català i el castellà. Podríem dir que sí que ho soc de bilingüe.

En el futur m’agradaria perfeccionar tant l’anglès, com l’èuscar i el wòlof, llengües aquestes dues últimes que m’apassionen per la seua entonació i per la seua arrel tan diferenciada del català. Pot ser així, algun dia em podré considerar plurilingüe.

Cordialment,

Ferran